a veure, guapo, explica’m què té a veure el teu passat amb el fet que et deixis influenciar per gent que no té res millor a fer que criticar als altres, explica’m d’on treus que la persona x a la que vas… com dir-ho? en fi, no creu que el passat és important?
vale, ho sé, d’aquest text fa mil i si t’arribes a llegir això fliparàs en colors, i què?

em fot dels neeerrrrrrrrrvis arribar tard a tot arreu i escriure coses fora de context, és a dir que si no saps de què parlo, si ja se t’ha passat ( que OBVIAMENT se t’haurà passat, pero jo segueixo aqui com la tonta que soc, estressant-me sense saber perquè) t’ho tornes a llegir i veuràs que el que dic jo té bastant més sentit que el que dius tu.
així que en els moments que et sentis sol i que el terra s’enfonsi per allà on passis, trepitja més fort, perquè podràs estar segur que més baix no cauràs! ( és bona, eh? xdd)
a part.
et sents malament per haver-te barallat amb algú del teu passat? sents que no pots confiar en ningú? No saps on ets, qui ets, on vas?

pariiides. la major part del món no ho sap, i aquells que creuen saber-ho s’equivoquen.
si ets com abans, com en el passat, és perquè vols, si fessis alguna cosa de veritat per solucionar-ho i no limitar-te a escriure textos maniaco-depressius en un blog aconseguiries una mínima felicitat, la felicitat d’aquell a qui li és igual ser com abans, com ara o com després, d’aquell que se sent bé amb si mateix.
deixa de mirar enrere perquè acabaràs amb mal de coll
tampoc miris endavan perquè acabaràs creient que res et surt com hauria d’haver sortit
limita’t a observar el present, analitza la situació, i planta cara als errors que has comès.
si deixes les coses tal i com estàn i a tu et va bé doncs perfecte, no tinc res a dir. Per contra, si no fas res per canviar allò que et molesta acabaràs sent un amargat i arribaràs a la conclusió que el millor és suicidar-te però no tindràs valor per fer-ho i carregaràs sempre amb aquesta pena. O no, vés a saber.

tan és, decideixis el que decideixis, el que compta és el que pensis tu, en el fons son el teu passat, els teus records, la teva gent, de la qual crec que ja em vas fer fora abans que te n’adonessis, però aquest també és un altre tema que tampoc crec que et vinguin moltes ganes de comentar.

Bona sort.

si l’has cagat amb algú, si li has dit coses que no hauries d’haver dit i no és la primera vegada que ho fas ( perquè coneixen-te com et coneixia, estic quasi segura que no és la primera vegada) contrariament al que diu el comba no li demanis perdó.
per més que ho fessis empès per la ràbia del moment, no li diguis, no et rebaixis tant, perquè el que faràs serà confondre encara més a aquella persona.
senzillament, segueix com sempre.
vamos, com sempre, que és com estar enfadat, no? bah, això ja és una altra cosa.
no sé com ho veus, pero a mi em faria més ràbia que em diguessin que m’han posat a parir influenciats per algú altre que no perquè ho pensen de veritat.